dimarts, 23 de març del 2010

Al niu, amb tu




Com les paraules nues que passen,
al niu del passatge, dins el paratge,
entre onatge i onatge, fent el camí,
vers d'ahir, d'ahir a la nit, a mig matí,
plor antic, antic i humit, dins el pit.

Tornem a ser, tornem a renéixer,
tot és calma a la mirada despullada,
tot és desig, tot és tendresa, et veig.

Creixes com un desig imaginat, de nou,
en el record hi ha les planes de la memòria,
les coves de la melangia, l'enyor dels dies,
que mai no has viscut abans, abans d'ahir.

Passo pels carrers, molls, de miralls xops,
dins la tendresa necessària del nou vol.

Passejo pels carrerons empedrats
d'un demà sense lligams ni xarxes,
marges, lleis, normes, cap tracte.

Ésser lliure és gaudir del camí, viu,
sense ser enterrat en vida,
sense la negror al somriure.

Respira vida, pura herba verge i nua,
exhala'm l'ala turca de la veu difunta,
que tot és vida si renaixem al sol,
que tot creix, tot és dolçor,
amb tu, dins de cada flor,
sense plor, dins el niu,
amb tu, només amb tu.


Daniel Eduard Ferrer i Esteban, 23 de març del 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada