diumenge, 4 d’abril del 2010

Descelat



Caigut del cel, caigut de l'espai etern,
descelat camino, descelat et veig.

Com un home mut, un home mort,
ja no hi ha terra, ni llum, ni marges.

Desterrat a la terra dels ancestres,
descelat al cel de la teva nit molla.

L'esperma xop de la llet antiga
desferma el desgavell d'ahir.

Moro, per no sentir-te,
et veig lluny, et cal.

Et cal i obres el món,
en un segon, sol, més sol.

I l'astre de foc no oblida
totes les vides, passen.

Passen i passes, més ací,
més a prop de mi, ho veus.

Ja no hi ha cel descongelat,
el desànim és només a un pas.

I brotes, arreu, brodes el moment,
teixeixes estels només amb la ment.

I ara que encara passes per la immensa tarda,
et diré totes aquelles coses que declinen la balança.

Que no hi seguis, que no et vegi, que prefereixis fugir,
al cap i a la fi, no només és morta la nit eterna, sinó el dia.

I la balança ja res no mira, som on som, sense por a la resta,
i automàticament manifesta, l'orgia i la festa de lletres, presenta:

La llum de la nit dins una tarda espessa, descelat, en zel, al mirar,
ja no hi ha més somriures a la vall del plor, de la negra llum.

I ara, mira't, qui serà qui et besarà? qui serà?
A on anirem a parar? Ara és tard.

I l'abraç perdut, endins,
aquella lluna l'agafarà.

I ja no serem, ni tu ni jo,
i morirem, només a un pas,
ara sí, descongelats,
càlids i humits,
dins el teu pit,
de mel i llimona,
de nata espessa,
quan no hi ha cel,
descelats, i buits,
fins als teus ulls.

1 comentari:

  1. Renascut de l'infern,
    purificat dels pecats,
    deixant el foc enrere,
    els valors han petat.

    Desenfrenat em freno
    Desmotivat em motivo
    Despreocupat em preocupo
    Desocupat m'ocupo
    de tu, de mi, de ningú.

    Com una dona ferma, una dona viva
    alço la vista a l'horitzó de la vida
    veig el futur de cel a cel, entre nimfes
    somnio el passat esborrat de tot mal.

    No tinc pena, no tinc esperança,
    No tinc sort, no tinc perseverança,
    No tinc ànims, no tinc coratge,
    En tinc prou amb el temps de bagatge.

    Hores, segons, minuts, dies...
    Rellotges d'agulles que volten
    esperen el desig del demà sense vies
    retorna el record del somni que roda.

    Tic-tac i res no s'atura.
    Tic-tac i corres amb pressa.
    Tic-tac i el temps no espera.
    Tic-tac i envelleixes sense mesura.

    Tic-tac, tic-tac, tic i tac.

    Un passat que torna
    perquè no s'ha enterrat.
    El cat-cit a marxa enrere,
    rebobinat automàtic callat.

    La llunyania és precisa
    per veure d'a prop les coses petites.
    Quan t'acostes, et veig més gran.
    El món s'encongeix sota la teva fugida.

    Els astres han sentenciat
    el futur ens és esperat.
    Farem el que ja està marcat.
    No cal que ens hi capfiquem.

    Deixem fluir la VIDA vena a vena.

    ResponElimina