La tristesa s'escriu plorant

Queden enrere les tardes malaguanyades,
les nits que ja no tornaran mai més,
tot serà tant diferent, moro dolç,
el meu vers darrer és el teu,
no hi ha volta enrere, tot mort,
ja saps on descansem els peus,
després de tot, ja ho veus, em sents?

Tot queda enrere, com un jardí de flors,
trepitjades, amb els mesos i la teva ment,
pur sentiment mort, fora olor de podrit,
el temps ha anat matant el meu encant,
el temps és l'aliat de la massa submisa,
som súbdits de la mateixa hipocresia,
ens anem desfent amb somriures,
tantes vegades no som nosaltres.

I parlem per no callar,
escrivim per morir,
i moro, ara sí,
lluny de tu,
tu lluny de mi.