divendres, 9 d’abril del 2010

De crits i insults



Malparit, malparida, brètol,
brètola insípida, agonia,
instant pres per la por,
amenaces sense nord,
sense món, crit al cel,
moro en silenci i mors,
mors i moro sense lloc,
al coll una pressió escrita,
una depressió tant sentida,
que sembla mentida, insultem,
insultem a aquell detall inhòspit,
declarem la terra sense cap treva,
ens entreguem a l'atac continuat,
ja res és, tot és un sol lament, fet,
refet, per unes veus, per una ràbia,
que s'escampa, sense trobar lloc,
enlloc, al límit de la mort: Folls.

I mor l'amor i el sentiment,
tot és turment, present,
tot són cruels mentides,
enganys determinats,
i si de tant boig com sóc,
i si de tant boja com ets,
tot es torna de color marró,
tot es torna negre com el cel,
potser descobrirem, que no,
que no hi ha estima, enlloc,
que no hi ha tendresa,
al món dels dos,
i ara mors,
moro,
dins el cap,
mai cap mirada,
mai cap paraula,
descriurà el crit,
la trista mentida,
l'insult, la utopia,
de ser tranquils,
de viure sense por,
en un sol segon,
capaç de canviar,
capaç de canviar-ho tot.

2 comentaris:

  1. enuig, rebuig, color de gos com fuig...

    però a vegades millor de color negra, i que en caigui una de bona, però esbandeixi els problemes i les coses clares, que les coses es quedin grises!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Daniel, transmets inquietut. M'he quedat pensant bona estona. Però com diu el Cap de Trons, que en caigui una de bona que esbandeixi els problemes.
    Bona sort, company!

    ResponElimina