diumenge, 8 de maig de 2011

La sèrie alquímica és a un pas (11/11/11)


La sèrie alquímica només és a un pas,
ho veig, ho veuràs, només a un pas,
i em repetiré tantes vegades,
i em donaré tantes voltes,
i giravoltaré sense mesura,
i sabràs de què sóc capaç
quan arribi aigua i no un pedaç,
quan calgui escombrar-ho tot,
quan no hi hagi més mentides,
quan els llibres ocults vegin la llum,
aleshores sí, vindràs amb mi, sempre,
perquè soc la teva ombra, tu la meva llum,
siguis qui siguis i vinguis d'allà on vinguis,
no és l'important, l'important és ser lliure,
només amb la llibertat per única bandera,
només amb l'estel roig de l'alliberament,
com a poble, com a món, serem sol,
lluna, estels, tendresa, univers.

No vull voltar més, ho saps,
saps que aniré al gra,
per un tros de pa,
per tomàquets,
per un embotit,
per un cigar
mal apagat,
per uns ulls,
tot forma alquímia,
el que som i érem,
sense cap additiu,
sense més barreges,
sense la màgica llum,
sense aquest vol dolç,
sense pàgines en blanc,
sense el vers darrer,
sense ales blaves,
sense el més clar,
perquè vaig mesclar,
perquè em vaig aturar,
en un recull de tendresa,
en un escull al mig del mar,
ara tot ens torna a sonar,
de la barreja a la mescla,
oberta la porta autèntica,
ja ho saps, l'automàtica,
la que ens alimenta,
per fora, per dins,
la sèrie alquímica,
set llibres, vuit anys,
serem capaços d'arribar,
és a un pas, el temps fuig,
però les ànsies mai, mai.

1 comentari:

  1. M'encanta.

    És un poema bastant bo, entretingut, que sap fer evocar i fer pensar, i que és simpàtic de llegir.

    Suposo que per l'alquímia vols dir la màgia que hi ha en tots els textos escrits i en tots els éssers. Bé, suposo que hi ha coses que no en tenen tanta, de màgia, però agrada pensar que algunes sí.

    I ho penso mentre escolto ara mateix una bona sardana; paraula.

    Ens veiem per aquí. Salut i sort!!

    ResponSuprimeix