diumenge, 1 de maig de 2011




La bilirubina al cos i a la mina



Des de fa milions d'anys ens connectem,

mamífers, sang, batec, terra, lava i t'alces,

per damunt dels cossos abans no hi hagi religions,

els temples tenen fonaments de robí, de sang, de sang,

sang que no ha passat per eres glacials com els dinosaures,

tants líquids vessats durant les eres glacials i l'essència,

és formen éssers unicel·lulars que som la síntesi,

sintetitzats en res després de ser-ho tot,

o en tot després de no haver estat res.


No em preguntis les fórmules,

si de cas res tampoc de molècules,

jo de física i química no en sé res.

Només la intuïció em salva el vers,

només d'imaginar-me on van anar

tants líquids corporals dels ancestres.


Al centre de les paraules hi ha un sot,

arreu dels versos es pot caure, som món,

i no només els universos tenen un vers darrer,

i no només els carrerons de lluna tenen un vol dolç.


Aquest poema és part d'El robí establí', un avenç,

aquí, al 'Vers darrer vola dolç' serem un nou vers,

darrer, com aquest que portes a la mirada.

1 comentari:

  1. Bastant bon poema, i entretingut.

    Tal vegada una mica més de dramatisme no li hauria anat malament... però ja saps el refrany: quan una cosa és bona, li demanes més (quan una cosa és dolenta, normalment no li demanes més, normalment no).

    Ens veiem per aquí. Salut, administrador.

    ResponSuprimeix