Quan el robí deixi d'establir

Serà allà a l'ermita del somni,

a Robí, just abans de partir,

de morir, a la mina amiga,

plena de sang, descosits,

desfigurant la figura torta,

mentre passen les llunes,

les darreres, les primeres,

de la nova vida, em durà a tu,

ja bruna de tanta terra rodejant-nos,

ben nus, entre la sorra i el desig dels arbres,

creixaran lliures al jardí, a l'hort, ple de bolets,

al·lucinògens seran els gens de la darrera troballa,

allà dins ja res serà difícil, tampoc complicat, tot al sac,

el traspàs serà tant sols un pas per a arribar a la veritat,

aquella nua que tanta gent va provar d'encetar, tard,

d'hora, a totes hores, arribant a besar aquell mar.

Romandrà la figura absolta de la revolta sentida.

Quan el robí deixi d'establir serem encara més forts,

masses mines dins les boques dels qui fan misses,

masses masses oprimides al temple dels Déus,

masses mentides fora de lloc, arreu del cor.

Ara és demà, al 2047 tot serà estimat.