dissabte, 27 de març del 2010

D'amor i de sexe



Res més, amor, només serà sexe,
romandrà més enllà de la carícia,
més enllà del cos i de les idees,
brotarem, lliures, som dolços,
com els calaixos plens d'idees,
penetrants i solemnes, salades,
agres, picants, sigui com sigui:

Amor, només és sexe, potser res més,
i podria semblar poc o massa, tant és,
els versos lliures són el lloc on trobar-se,
l'indret ple de màgies de les paraules plenes,
dins els llavis carregats de la mel més dolça,
del pastís de maduixes i nata del teu somrís,
sense previ avís, anem fent i refent, construïm,
tracem les paraules, més enllà del món, de tot,
estructurem silencis com ho fem amb la veu,
i doncs, arreu ens estimem, ens mirem, vius,
tant estimats com els arbres pels ocells,
tant volguts com la pluja pels sembrats,
anem treballant la terra amb les mans,
amb la suor del tinter es vessa la tinta,
tanta que semblaria mentida, i suc,
s'escorra el suc blanc als llavis de la nit,
vessa per la comissura i no hi ha censura.

Penetra l'amor a les entranyes de l'entrada,
l'entrada nua de llargues nits humides i dolces,
d'aquelles que et posen tots els pèls eriçats,
anem traçant la imatge de la via làctia,
entre els estels, el teu cos, tant nu,
tant, que semblaria ben transparent,
tant absent, ara mateix, que és record,
dins aquest cos, que empresona la ment,
el cor, encès, fa dels silencis bones ones,
vibracions que fan ballar els malucs,
les cuixes, els pits, tremolosos,
ara, ja ho veus, dormo, dormo,
l'amor es pon a l'entrar,
al sortir, al partir,
es pon el desamor,
com una flor marcida,
quan ja només vius del record,
no et puc oblidar, no ho vull,
cercaré arreu la veu, eterna.

I només ets imaginada,
com aquesta vida nostra,
per nosaltres creada,
imaginada, anhelada,
desitjada, enllà de tot.

El somni és d'amor i de sexe,
de luxurioses cambres de mel,
de llimona als mugrons rojos,
maduixa entre els llavis,
interiors, inferiors,
endins ens perdrem,
i dins el record naixem,
per guarir-nos del bes a bes,
del cos a cos, doncs tot, tot,
ens pot tornar al món.

I aquest món és el nostre,
és el somni que construïm,
el cos i l'ànima que s'abraça,
a l'imaginari, a l'aire de la sala,
ben alada, entre cama i cama,
endins el paradís de luxúria,
de luxe luxuriós, plaer,
intens, imaginat...

...Sí, del no-res,
com allò no viscut,
com pendent encara,
entre el gel dins la copa
he vist la teva mirada.


Em beuré l'instant ple,
vessant per dins, per fora,
omplint de llet a totes hores
el record que tinc del teu planeta rodó,
dins la cintura de les estrelles làcties,
allà, a les vies ensucrades, entre astres.

Els teus ulls s'endinsen, em calmen,
t'he imaginat, m'has imaginat,
del no-res ens hem creat,
i el record no és enyor,
el meu record és al teu cor,
sempre present, constant,
em fas costat, de bat a bat,
obertes les ales a la vida,
omplint-la d'espais,
dins cada mirada...

-ara ja ho imagines-

...d'amor i de sexe.



Daniel Eduard Ferrer i Esteban, 27 de març del 2010


1 comentari:

  1. Amunt.
    Ben amunt.
    Alça la teva ànima.
    Deixa les cabòries enrere.
    El temps passa, corre, oblida.
    Agafa la mà del meu cor, eterna.
    No ploris, no tinguis por, tranquil, vida.
    Tot té solució, només cal trobar-la.
    No pateixis, sóc al teu costat.
    Hi ha fugides i hi ha trobades.
    Només has d’aspirar a la veritat.
    Menjar-te-la, cruspir-te-la,
    Sense pausa, sense aturada.
    El meu món pot ser el teu.
    La meva ment pot coincidir.
    Si us plau, no deixis d’incidir.

    Allà on els complements deixen d’existir.

    ResponElimina